sábado, 15 de diciembre de 2012

las uñas como escarabajos azabache culminándome los dedos. yo también soy todos mis disfraces.

2 comentarios:

  1. Fa ja uns quans anys, no et sabria dir quants, vaig anar a veure una performance a una sala del raval. Actuaven dues noies: una de rossa i alta i una altra morena. Era un diumenge a la tarda. Jo llavors anava a l´Ateneu Barcelonès, a l´escola d´escriptors i vaig anar amb un amic i la seva germana, l´Ainoa, que les coneixien.

    En un moment de l´espactcle van treure a un noi del public: el Pako, el germà de la Ainoa. I el van utilitzar per un pseudo-truc de mentalisme. Vam riure molt.

    Avui, al veure´t he pensat que aquella noia rossa podries ser tu. I m´ha fet gràcia pensar que el món és massa petit i que les coincidències estan per a quan un vol estirar la mà.

    Però seria massa casualitat.

    En qualsevol cas, et desitjo molta sort.

    Una abraçada

    Toni

    ResponderEliminar
  2. Sí, seria massa casualitat. Pero quién sabe. NECESITO ESCRIBIR. No sé bien qué está pasándome. Y me alegro muchísimo, muchísimo, de leerte aquí.

    petó,
    irene

    ResponderEliminar